dimecres, 2 de març de 2016



BATEGA

Al seu desconhort, des de la partida,
s'hi afegí la poca energia reflectida
en aquell rostre fràgil i, entristida,
precipitant-se records indelebles,
lliscaren les llàgrimes irrefrenables.

De sobte, el seu plor es va aturar ...
recordà paraules sàvies d'algú estimat:
"Frueix de tot allò que t'ha sacsejat, 
que si no s'ha viscut no et farà bategar"

12 comentaris:

  1. Sàvies paraules...Per molt que plorem, també hi ha moltes coses que hem viscut i de les quals hem gaudit que ben segur ens faran somriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hem de plorar el que no tenim, és cert.

      Era una mica complicat aquest cop...
      Aferradetes, nina

      Elimina
  2. Quant de bé poden fer unes bones paraules!!
    Consol i conhort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són com a bàlsam per a l'ànima.
      Aferradetes!

      Elimina
  3. Has estat la més valenta, t'hi has llençat de cap i te n'has sortit divinament...

    Fruir de les sacsejades, deu ser la més grans saviesa... viure intensament.

    Moltes gràcies per trencar el gel, bonica.

    Aferradetes de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agosarada potser, tot i que la teva explicació va ser molt clara, no sabia ben bé com tirar envant.
      Gràssis a tu, Carme.
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Jo no sé com posar-m'hi, t'ha quedat molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc ho tenia molt clar, Helena.
      Estic segura que trobaràs com fer-ho.
      Bessets.

      Elimina
    2. Bella fotografia i bonic poema. M'agrada. Sa Lluna
      Besets Paula

      Elimina
    3. Em fa feliç que t'agradi, Alfons.
      Bessets dolcets.

      Elimina
  5. Cal haver viscut per poder-ne fruir. És l'etern desig i a la vegada l'enyor de l'absent.
    Preciós, lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no es viu no es pot sentir.
      Gràssis, bonica.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons