diumenge, 27 de març de 2016

DESAMADA


Quan tots deien que estava folla d'amor,
el meu cor somreia,  sabent-te sempre a prop.
Què diran ara que em sento desamada i,
per més que vulgui,  per tu moro d'enyor?

Amat,  ma vida per la teva follia donava,
per la teva felicitat,  ma pena ofegava.

dimecres, 23 de març de 2016

Follia d'amor







Si  no m’estimessis, Amat
jo igualment t’estimaria.
Sense tu que ets el meu nord
la brúixola del meu cor,
folla, cap on giraria?

Si m’arrenquessin el cor
amb l’anima t’estimaria,
restaria al teu costat nit i dia.
Tan sols estant lluny de tu
s'acabaria ma vida…

dissabte, 19 de març de 2016

Follia de folls

Follia de folls de no estimar la vida
folls de desamor, llops de mort en vida
ullals esmolats cruels udols i gemecs
laments i turments desamorats
millor afineu l'estimar i la vida
per sonar com la corda tesa
del violí quan besa l'oïda....

dimecres, 16 de març de 2016

Per ço que no morís



Potser era folla i desamada,
la vella amiga, la del cor ferit.
S'encengué el cor,
ella mateixa, amb nova flama
de cremar llàgrimes i sospirs.

Per no morir - ens deia ella -
refaig l'amor, sense desig.
De dintre brolla, creix
i s'escampa. I m'embolcalla tota
com núvol suau:
era l'amat i el seu somrís.

Encara absent
i en llunyania,
l'amor viatja a l'infinit.


DONAR VIDA A LA VIDA

Quan el record s'omple de silenci,
el tic-tac del rellotge a la tauleta de nit
marca el temps present i m'avisa,
que la vida continua dansant.

dimarts, 15 de març de 2016

On va l'amor no correspost?

 Oleg Shuplyak




En hora de repòs, l'Amic retrobà l'orat
que sempre li era al pensament
en ses cavil·lacions amatòries
i li feu aquesta requesta:
On va l'amor no correspost per l'Amat?
L'orat li respongué: Va a donar vida a la vida
que amb la mort ningú no estima ni viu.

Desig i voluntat



Aquesta ambigüitat
en anomenar amic a l'amat,
i amat a l'amic,
que és pròpia de Llull,
és com anomenar foll
aquell que estima.
I és que l'amor
no passa per la raó,
tot i que cal molta voluntat
per continuar estimant
quan l'altre té desamor.

LLibre d'Amic e amat


Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs, e dix que amaria per ço que no morís, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.

Ramon Llull

dijous, 10 de març de 2016

El meu consol






Tan gran és mon desconhort
que en lloc trobo benaurança,
ni a la riba de la mar,
ni en el pla, ni a la muntanya.

No en dóna plaer el cant,
ni la música o la dansa.
No m’abelleix veure gent,
que vull ser sola i en calma.

Decandeix el meu esperit
i la tristor m’acompanya.

Ell tan sols em don consol,
quan veig la seva mirada,
quan m'aixopluga el seu braç,
i la seva boca em parla.
 

Mirall el mar






Mirall el mar com n'eres,
del resseguir dels dits,
que en la nuesa de la pell
jugaven atrevits amb el desig,
tot dibuixant camins,
que es perfilaven de tendresa.
Mirall el mar, com n'eres.
Acull el meu naufragi,
que sóc poc més que un cos que ja no es sap volgut.
La pell, s'ha fet de marbre.
El gest és mut.
I en l'evidència d'aquest meu fracàs,
ja no endevino ni tan sols el traç,
que em desdibuixa.

Arrenca avui de mi,
el malferit sentiment que sagna.
I que sigui la mort el seu destí.
Car no pot viure ja un amor així.

Emporta't molt endins el seu record.
Mirall el mar,
escolta el meu dolor, dóna'm consol.




Google analytics

Llicència Creative Commons