dimecres, 3 de febrer del 2016

 


Aquelles tórtores dins el xiprer
fent murmuri de piulades,
surten i entren neguitoses
fent el niu i batent ales.

Quina parella més formosa
mai es deixen un a l’altre
i als seus fills estimaran
com l’amor que es tenen ara.

Tot veient-los i sentint-los
estic més i més enamorada
del meu amat que cada dia
em desperta amb una besada.
.......

5 comentaris:

  1. Hi ha molts ocells que tenen tota la vida la mateixa amada, el mateix amat...Potser ho són aquestes tórtores!

    ResponElimina
  2. Un paisatge amb tórtores és més viu.
    Un poema amb tórtores ho explica.

    ResponElimina
  3. Precisament en el xiprer que tinc al pati i veig des de la finestra, hi ha un continu entrar i sortir de la parella de tórtoles fent el niu, que millor que això per escriure d'aquest tema.

    ResponElimina
  4. Un poema ben bonic, Imma, les tórtores són a tots els jardins, em sembla... S'han escampat d'allò més!

    ResponElimina
  5. Les tortores no paren de manifestar-se el seu amor.Bon exemple!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons