dilluns, 1 de febrer del 2016

Cantaven los aucells l'alba...

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.

Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.

Ramon Llull




Quinzena nova, he buscat uns nous versets per seguir amb Ramon Llull



9 comentaris:

  1. "Quin despertar" començar el febrer amb poesia de Llull.
    I el cant de l'ocellet que has dibuixat tan bé, Carme.

    ResponElimina
  2. Una parella de mallerengues carboneres com aquesta, venen a fer niu a la meva olivera.
    Comparteixo entrada.

    ResponElimina
  3. Carme,
    he observat que és "car en lo teu cant" i no "cor".
    M'agrada molt el vídeo que has posat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, ja està corregit!!!

      M'alegro que t'agradi. A mi m'encanta, l'he posat al blog algun cop! L'he escoltat. Un munt de vegades.

      Elimina
  4. A mi ja fa dies que em desperta el cant dels ocells, sobretot les mallerengues, les que tenen el bec taronja...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons