dissabte, 2 de gener de 2016

CONTINUAR ESSENT AMIGA D'ELL

El teu perfum viu amb mi
i em retorna a la memòria
els jocs prohibits de la infància,
quan un bes unia els nostres llavis,
com una cançó d'amor
que no s'acaba.   

7 comentaris:

  1. "com una cançó d'amor/ que no s'acaba", com m'agraden aquests dos versos, en relació amb tot el poema!

    ResponElimina
  2. Tota una història, intensa, nostàlgica i romàntica, Montse!
    Gràcies per venir! M'encanta aquest poema.

    De moment tenim unes aportacions d'alt nivell! Quina ilu que m fa!!!

    ResponElimina
  3. Quins records tan tendres que pot evocar un perfum! I quina tendresa de poema!

    ResponElimina
  4. L'amor, te perfum de tendresa i de records mai oblidats...

    ResponElimina
  5. Perfum, llavis, cançó...
    Amor, amor.

    ResponElimina
  6. És bonic : hi ha olors i també el frec dels llavis. Ara, potser no és ben bé la infància : en el meu record, era ben bé quan acabava la infància i , alhora, encara hi era. Un breu moment de molta sensualitat i molta llibertat - els pares no ens vigilaven : s'estimaven més que ens oblidéssim en una engorfa gran i estranya. Tot just en la pubertat, la sensualitat era un perill ; l'olor, pura testosterona. Ui , ara m'embalo. Bonic, el poema.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons