dissabte, 2 de gener de 2016

Cap cosa per estimar



Va demanar-li ella al seu Amic
quins eren els actes apropiats
per continuar essent amiga d'ell.
Respongué l'Amic que només
estimant les paraules dins els versos,
però conformant-se amb el silenci
que les acompanya.

10 comentaris:

  1. Fantàstic, Helena, el teu poema! La dona que vaig ser fa 15 anys retorna per uns instants i fa seves cada una de les teves paraules, cada matís del seu significat. Bravo, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar,
      sempre és bo que es reflecteixin en un poema teu! Gràcies!

      Elimina
  2. Sí, jo també li trobo. Fantàstic el poema. Fantàstics els seus personatges, ella i l'Amic. M'agrada aquest diàleg de poemes i silencis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el silenci, com les casualitats, fa poesia.

      Elimina
  3. emocionants aquests silencis poètics.

    ResponElimina
  4. Helena, entenc millor el teu poema que els del mestre Llull.
    A més a més, és preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      a mi també em passa això amb Llull, però sona tan bé!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  5. Estimar en el silenci, quina gran cosa!. Ideal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      la resposta a les necessitats inexpressades, que crec que deia Fromm, és l'amor.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons