dimarts, 19 de gener de 2016

Amb ses tribulacions s'aconhorta




En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

5 comentaris:

  1. La paradoxa del verset orogonal de Ramon Llull, em sembla difícil de viure i d,entendre, però és molt atractiva poèticament. M,agrada la teva versió. La pròpia resustencia i força pot ser realment un consol, en la tempesta.

    ResponElimina
  2. Onada imparable, com l'envestida de l'amor.

    ResponElimina
  3. I com a la mar, després dels embats d'una llòbrega tempesta ve la calma, també en l'amor, després vindrà la calma!!!

    ResponElimina
  4. Amb amor la desgràcia és més soportable.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons