dimarts, 19 de gener del 2016

Amb ses tribulacions s'aconhorta




En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

5 comentaris:

  1. La paradoxa del verset orogonal de Ramon Llull, em sembla difícil de viure i d,entendre, però és molt atractiva poèticament. M,agrada la teva versió. La pròpia resustencia i força pot ser realment un consol, en la tempesta.

    ResponElimina
  2. Onada imparable, com l'envestida de l'amor.

    ResponElimina
  3. I com a la mar, després dels embats d'una llòbrega tempesta ve la calma, també en l'amor, després vindrà la calma!!!

    ResponElimina
  4. Amb amor la desgràcia és més soportable.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons