dissabte, 24 de desembre del 2016

BONES I FELICES FESTES A TOTS... !!! ... aquarel·la


Ha deixat de caminar i la veu calla,
La quietud impera en la mar plana
i la barca resta muda en sorra varada...
El cel blau, sense núvol i en calma...
El muntanyot com gegant adormit
no desperta com si fos nit
i l’ocellada quieta i sense crit
no se la veu en la arborada...
Una veu en diu fill meu, mon caliu,
donant pit davall de pont arcada
I la pensa em pregunta:- Ets viu?
Fins tu que ta veu sempre garla
Deixes tot l’univers en calma ?
Quin malefici hi ha que no hi ha Guerra?
Pot l’hipocresia i enveja i odi i desferra
Desaparèixer de nostre ser viu?
Quin miracle que Amor i Pau siguin al fi,
de l’humanitat ,caminant per la Terra.
.......................................................................
FELICES  FESTES  A TOTHOM... !!!!

ANTON.- T.E.- 24- 12-16

dimecres, 31 d’agost del 2016

FLOR... boli ràpit

foto de Antonio Fortuño Sas.
cinc pètals,
cinc dits,
cinc idees...
Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria?
Que s'esbarra per afavorir ...

anton.

diumenge, 10 de juliol del 2016

Ara que el mar és en calma


Ara que el mar és en calma,  
estimem-nos fins l'extenuació.
Quan trobem la tramuntana de cara,
el port serà més a prop.

dimarts, 5 de juliol del 2016



Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.

Ramon Lllull

dilluns, 27 de juny del 2016

Paraules vedades




Encimbellat en escala d'ivori
sobrer de paraules llausangeres
l'amat, soberg, les vedà a l'amic
i aquest, devot, enamorat de mena
restà assegut al sòcol del silenci
en la quietud i el temps prudent
i en hores calmes, calladament alçava
els ulls amorosits envers l'amat
i esguardant-lo silent s'aconhortava. 

Vedar...



Li vedares les paraules, amat,
quan més les havia de menester.
I l'amiga no podia saber on eres, ni que pensaves.
No hi eres amic, no hi eres amat.
Només ella era, amant, que esperava,
amb desesperança i solitud.
No és aquest el silenci de la pau,
No és aquest el silenci de l'amor.
Van retornar els mots un dia,
però ja res no va ser igual.
El seu amor va persistir perquè era ver.
Amor d'acolliment,
amor de compassió,
amor, amor...
d'isolament sí, amor sense retorn.

diumenge, 26 de juny del 2016

Paraula vedada

Paraula vedada, venes dels mots encesos
amb benes et conforto, amic, amiga
les ferides de l'amor obertes
que couen , curen, consols de cotofluix
pells badades ....amor, amistat sempre.

dissabte, 18 de juny del 2016

Amic e amat



Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

dijous, 9 de juny del 2016

Follia, sempre...




Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.

diumenge, 5 de juny del 2016

Follia malgrat tot

¿qui sinó foll d'amor empaita dolçament el seu amic
estimat o la seva amiga aimada?
 mentrestant els qui no en saben
d'estimar ....s'arrenquen els cabells
i es capbussen , malgrat tot també folls
 al mar de l'escarni sense carn
descarnadament sense gota d'amor.


divendres, 3 de juny del 2016

Retrets




Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

Amic e amat



Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. 
E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

divendres, 27 de maig del 2016

Sagetes d'ira





L’ira, fill meu,  és com sageta
que llences amb els ulls embenats,
fereixes al objecte de la teva ira,
mes en tu mort la magnanimitat.

No és d’home sensat malbaratar
l’ honor en tals excessos, ni perdre
l’ànima per aquest pecat,
que és home foll l’home aïrat.



diumenge, 22 de maig del 2016

Doctrina pueril...


Infant estimat,
aquest mal que et fa
la teva ràbia de quan t'enfades,
és com un petit monstre
que només tu t'has inventat.

Et fa oblidar
de l'estimació pels teus amics
pels teus germans.
I no és a ells que fas mal, com voldries.
És a tu mateix que et fereixes 
i plores, més encara que ells, 
perquè el teu monstre inventat, és en tu.

Calma't, infant,
somriu i canta...
i veuràs com el monstre desapareix
i després...
juga i riu i salta i corre i estima.
No hi ha monstre que resisteixi el teu riure

dissabte, 21 de maig del 2016

El brià de la ràbia

La ira que encega ira
apaga el foc del cor
i el fa torna pedra ...

Torna prest amor
posa blanor al roc
el brià de la ràbia
s'esvanirà

dilluns, 16 de maig del 2016

Doctrina pueril - Ira - Ramon Llull



"Fill, no sies sotsmès a ira ne li obeesques con est mogut a ira; car ira abcega los ulls del entenimente e fa a hom ahirar so que deuría amar, e ira fa los homens parlar com folls e fa los metre en perill de perdre aquest mon e l altre."

Doctrina Pueril
Cap. 66. De ira

dijous, 12 de maig del 2016

MALGRAT TOT


El nostre amor clandestí
és com la flor de neu,
que resisteix i floreix
malgrat els forts temporals,
soferts pel fet de viure al ras.

La saba als turmells



Ets honorable, i arbre.

em puges la saba als turmells,
m'obres amb llum
i em fulleges els ulls.

No puc més. Demana'm

el sotabosc                             dels sospirs

o els pins                             del vesc.

Arbra'm tota. O no em facis rels. 

dimecres, 11 de maig del 2016

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs

Aquest blog, col·lectivament poètic s'afegeix avui dia 11 de maig a la celebració del 80è aniversari de l'Olga Xirinacs.

MOLTÍSSIMES FELICITATS, OLGA!!!!
de part de tots els poetes itinerants...

Essent un blog de poesia, hi posarem una poesia de l'Olga, del recull Llavis que dansen.


Meditació quan l'estiu comença


"El teu cant , diví poeta, és per a mi com per
als fatigats dormir sobre la gespa."

VIRGILI
Bucòlica V


No és mort encara el temps de les cireres
ni el de les dames amb la rosa al pit;
l'estol de corbs traspassa les fronteres
i la llum, fastuosa, els ha vestit.

Les roses llanguiran a les voreres,
la fruita caurà a terra sense crits,
l'ocell perdrà el seu vol entre fogueres
i les paraules se'm fondran als dits.

dilluns, 9 de maig del 2016

Llueixo als ulls


No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.
Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,
en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.
En la distància o en la  més íntima proximitat.

Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.

diumenge, 8 de maig del 2016

Com una estrella





La major glòria i el més gran honor
és l’amor que sento.
Com una estrella ho porto escrit al front.

Si del pensament esborrés el meu amat,
vergonya i deshonor
càstig serien a la meva infidelitat.


dimarts, 3 de maig del 2016


L'amic i l'amat
s'estimen, sense adonar-se
que en fer-ho s'honoren.
No es demanen res més.

dilluns, 2 de maig del 2016

Sobre honor i deshonor




I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

diumenge, 1 de maig del 2016

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

dissabte, 23 d’abril del 2016

ES DESFEIA, L'AMIC


Es desfeia, l'amic, en una mar de llàgrimes,
per l'amat ingrat, que distant se'l mirava,
mentre el foll al seu costat,
de riure-se'n no se n'estava.

-Em dol el poc amor- deia l'amic amb plor silent-
més no em dolen les rialles,
car tots coneixem prou a qui per manca de seny
no troba mai cap amada.

PLUJA D'ABRIL

Plorar l'enyor del bes
sota la pluja d'abril,
que ens feia viure
l'instant infinit.

Plorar el desig d'amor
sota la lluna plena,
que ens feia sentir
un futur il·limitat.

Plorar aquest amor fos
mirant el cel plujós,
que carregat de vida
m'eixuga les llàgrimes.




divendres, 22 d’abril del 2016

Llàgrimes




                            
No em torba  pas
mostrar les meves llàgrimes,
que ploro per amor.
És l’únic que puc oferir
a qui tant  he estimat.

Comprendrà el meu dolor
qui com jo estimi.
El que el meu plor no entengui
més digne és  de compasió que jo.


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons