dijous, 18 de juny de 2015

COLLiTA


Trec  bocins de terra del record
que ara ja no és terra tèrbola,
és aire,  llum,  pluja lleugera. 
Trossos de vida s'escampen.
Collita d'un paisatge plaent.

Bocins de terra

Bocins de l'ànima.
La terra apedaçada
com una vànova.

Reguem amb llàgrimes
una tarda d'angoixes.

El dia es lleva.

Segueixo la Glòria, Carme, Mònica, Onatge, Teresa, Eduard, Sa Lluna, Fanal Blau, etc.

(Fotos: Mireia Pujol)

Agulles de plata




Trena amb fils de seda
enyor i nostàlgia
i amb agulles de plata
clava aquesta papallona,
que arriba de volar
exhausta:
                 les ales a bocins,
                 cicatrius a l'anima.


No hi ha dolor més cert
que el d'ales clavades,
de llavis segellats,
de desesperança,
trenant les angoixes i
plorant nostàlgies...

                  Mentre hi ha qui diu
                  que l'oblit ens salva.


Google analytics

Llicència Creative Commons