divendres, 5 de juny de 2015

Amb els peus lligats i l'ànima lliure

(segueixo, com puc tota la penya d'avui i de tota aquesta setmana)

La pell palpita
i el cor no té estridències.
Sense sabates
espero en la penombra
la claror de la posta.

Arran de terra
miro les flors regades.
Penso en l'arbreda.

Caçapapallones


Caçapapallones en mà,
empaito un vol de cireres
per no perdre mai
aquell gallaret més viu,
que em perfumava l'ànima.

El pèndul de dia i nit
ens empeny, 
(esperits curiosos
d'esparracada essència)
a guarnir-nos la pell
amb els dits de les paraules.
Amb els peus lligats i l'ànima lliure
tastem camins indòmits
collint plenituds infinites
com herbes remeieres
que creixen als vorals.


(M'ha agradat seguir-vos a tota una colla dels darrers poemes: sa lluna, Teresa, Elfree, Anton, Mònica, Helena, cantireta, Jordi...  Gràcies per ser-hi, sou genials!)

Hores




Carme Rosanas




El pèndol és àgil,
malgrat tot,
com l'arrel del càntir
tal vegada. 
Únic, insolent,
un vol de cireres
sense descans hi plora
i l'etern vaivé proclama. 
Són hores,
hores i hores per dins sucoses,
hores gormandes
de l'imponent
i absent esclat,
i gotims d'essència
com turment de dits
que el vent periple escampa.





Gotims




Fan(g).

Rial de pigues.


Digues

 "gotims"


De cirera.

De maduixa.

Sense mans,


les llavors 

d'una síndria.

Descomptar 


l'os. El mos.



Guarnir la pell

amb el most

dels dits.



Els pits.



Acaba l’esclat
i submisa al deute
la llum fineix periple.


Ròdols

els comiats.

Amagats. 

ELS DIES SENSE TU










.
En el recolliment silenciós dels dies sense tu,
l'insolent traç que desdibuixa l'emoció sostinguda,
no va gosar esborrar-te en la intensitat que m'ets present.

I resseguint el fil transparent amb el que vas sargir
l'esparracada essència del que sóc,
t'he fet un lloc just a recer d'un imprecís sentiment,
immens, perpetu i nu com l'infinit.

ENLLUERNAT... aquarel·la


Enlluernat...
Acaba l’esclat
i submisa al deute
la llum fineix periple.
Defallim...
Quan ens falta claror
l’ocell ja no transita.
En la foscor
ens fem quietud i calma.
Callen nostres dubtes,
instants compassats,
En el pèndul de dia i nit.
Sortirem enlluernats
en el nou quefer que busquem?
ANTON.- T.E.- 5-6-15.




Contra- diccions

Passes del buit absolut
un infinit reclinat de costat
a comptar estels amb les mans

Entres amb total llibertat
quan vols i com vols , peus lligats
i ànima lliure ....contradicció constant

Entre els dos pols ..ets gronxes
passant per la maroma a ulls clucs
quan aprenguis la mesura de les coses ....
l'eternitat ja haurà vençut ....

De tornada

MIQUEL Expansió i dispersió dins Fotofília

Torna allò que és tant
i alhora no pot ser.
Passes del buit absolut
a la plenitud total,
com si no hi hagués
ningú més al món,
com si la teva riquesa actual
fos l'altra cara de la moneda
dels temps eixorcs,
que només havies
de deixar caure
del costat adequat.
Tan a prop que ho tenim,
i tan aviat que defallim.

Google analytics

Llicència Creative Commons