dissabte, 13 de juny del 2015

VOLDRIA



Voldria pintar una aquarel·la
(les mans, ja saps de qui són):
Amb els peus nus,
lleugera arribo a l'aplec del llac.
Narcís s'emmiralla en l'aigua,
adés en el cristal·lí dels teus ulls.
Content de trobar-se entre nimfes alades,
cortesanes d'incògnit i
escriptores de ploma fàcil,
es beu el món,
que hi ha amagat a la cantireta.
Caçadors furtius i
"mirons empedreïts" s'ho miren
descol·locats.
Helena- Jane amb pallola i tot,
vol fer-ne un llibre.
Sa lluna fa un salt sobre l'estany de lletres i
funàmbula llisca per un fil d'argent.
Dits delerosos i tendres
ressegueixen llàgrimes seques
per l'escletxa del vestit.
Papallones que es confonen
en poms estampats amb tendresa o passió
(només ho saps tu).
Galtes de gallaret que ens diuen:
Jo també tinc un tinter al cor.
(bum bum, bum bum).
Hi ha un bufallums al mig del prat.
Cada angelet porta un missatge escrit.
Paraules de pau i d'amor.
Llavis amorosos i d'alè llarg i subtil
-diuen:
-T'escampo.


19 comentaris:

  1. Quan pintis aquest quadre tan bonic, tothom l'admirarà...En faràs còpies???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, M.Roser...no saps l'enveja que em fan l'Anton i la Carme! Ja m'agrada pintar però no ho faig.
      Aquest quadre el pintem entre tots i per això és tan preciós i expressiu.
      Apa, ja pots continuar que et passo el pinzell.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Avui em sento pintora i models i llum estan a punt pel retrat.

      Elimina
  3. Molt bé, t'ha quedat. Preciós!
    Escampes el bo i millor de les Itineràncies.
    M'agrada notar aquesta alegria de compartir tot el que fem per aquí.
    Gràcies Teresa!

    ResponElimina
  4. L'alegria s'encomana. I m'heu ben atrapat.
    Ah. I aquest teu escampa'm em va portar als bufallums tan terrenals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la paraula bufallums. Jo tinc costum de dir-ne pixallits quan són en flor i angelets quan es poden bufar.

      Fa uns quants anys que fem aquestes rodes poètiques i l'any 2009, en vam fer una tan emocionant, tan bonica, tan plàcida i amb un ritme tan agradable com aquesta. Jo en tenia molt bon record. I ja pensava que costaria de repetir. Doncs, aquí la tinc! Els altres anys una participació molt gran, gairebé excessiva donava un ritme tan accelerat que costava de seguir.

      Elimina
  5. No et faci por el canviar de lloc el menut quadret... tot queda entre nosaltres i vull dir-te que cullis el llapis o boli i comença si es que no ho fas i tira avant que la voluntat és el que pot...i si de cop t'agracia el pinzel... doncs endavant les alxes... en res gaudiràs tant com en submergir-te en un pot de pintura... no corris i que no es tombi i et taqui... fes-ho, un dia diràs més abans tenia que ser... que t'esperem les primeres ratlles si es que mai hi has posat la intenció. anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, ja em vas animar a mi... Fas bé de dir-li a la Teresa també. Per a mi, agafar el llapis i el boli punta fina i els pinzells ha estat en aquest últims anys una gran diversió.

      Teresa, tot és començar! Jo fa 6 o 7 anys que vaig començar de zero no ho havia fet mai.

      Elimina
  6. Per cert, Anton i Teresa, si no us fa res agafo l'aquerel·la de l'Anton i la poso també aquí. Un poema que parla de pintar una aquarel·la, no pot estar sense aquarel·la. I a qui millor que a l'Anton, per manllevar-li?

    Gràcies

    ResponElimina
  7. Anton I Carme.
    Ara encara estic més atrapada i emocionada.
    Dibuixar I pintar m'ha agradat sempre però no m'hi acabo de llançar I menys en les aquarel les.
    Gracie's per la vostra llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. escriure i pintar per mi va ser un accident per salvar-me d'unes pors que no podia eludir..Ara, continuen sent un esbarjo i una sort de tenir-los a mas... em fan un servei que cap psicòleg aconseguiria... Sort, dic, en tinc de humilment dir que m'ho he fet jo ... Sols la voluntat i la necessitat poden ... I si t'agrada, la pràctica treu mestre...El que fem cadascú de nosaltres no ens ho pot fer l'altre...O sigui que comença i ja et convenceràs... Ja dic, humilment, escric i pinto i altres coses per que un dia necessitava ajut i això m'ho dóna dia a dia... Avant, amiga. Anton.

      Elimina
    2. Desempolsinaré els pinzells.
      Fa temps que la poesia em salva. Ara hi cal el color.
      Gràcies pels teus colors.

      Elimina
  8. Un bell poema que sintetitza molts dels sentiments que hem anat llegint aquest juny a les Itineràncies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun de teu hi ha, Xavier. I de fons hi pot haver algun dels paisatges que tant t'agraden.

      Elimina
  9. Has fet un calidoscopi d'imatges. T'ha quedat preciós, en ell es nota aquesta alegria que se t'ha encomanat!
    :-)

    ResponElimina
  10. Es ben veritat. Será aquest calidoscopi poètic, cadascú amb el seu color.

    ResponElimina
  11. Quina aquarel·la més maca t'ha quedat, tots el colors dels sentiments hi són.

    Preciós, nina!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons