dimecres, 24 de juny de 2015

Veure's en un poema



El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.

10 comentaris:

  1. Com una segona infantesa... quanta raó que tens... jo sempre dic "només jugo", deu ser això.

    Gràcies, Helena!

    ResponElimina
  2. Un país de poesia on poder-hi jugar, m'agrada!

    ResponElimina
  3. Està bé viure una segona infantesa, a veure si podem millorar alguna cosa que no ens hagi fet el pes, de la primera...

    ResponElimina
  4. Fer poesia és jugar amb les paraules. L'infant que portem dins viu en terra de meravelles...
    Aquest bloc està ple de portetes que ens diuen: Entra.
    Com t'expliques!

    ResponElimina
  5. sempre és bonic veure's en un poema i reviure

    ResponElimina
  6. sempre és bonic veure's en un poema i reviure

    ResponElimina
  7. Et segueixo, Helena. M'enduc el "t'estava esperant" tal qual, i el concepte de les imatges invertides... encara que sigui amb altres paraules.

    ResponElimina
  8. Qui pogués reviure altre cop l'infantesa, Encara que quan ja sóm grans hi retornem amb algunes coses.

    ResponElimina
  9. Qui pogués reviure altre cop l'infantesa, Encara que quan ja sóm grans hi retornem amb algunes coses.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons