diumenge, 28 de juny de 2015

Vas arribar a la platja...






Vas arribar a la platja
que les ones pentinen
per encendre les aigües
i capgirar el destí.

Jo he teixit esperances
en el teler del somnis
i dir-te no sabria
si allò era l’amor

Mes em llenço a ulls clucs
a les aigües ardents…
Millor lluitar amb l’onada
que morir de desig.

12 comentaris:

  1. Sovint ens llencem a ulls clucs! Preciós poema, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si bé és convenient pensar amb al cap hi ha vegades que ens hem de deixar guiar pel cor...a ulls clucs.
      Gràcies, Carme!

      Elimina
  2. Sense pensar...a quest desig és una onada que t'arrossega mar endings.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En ocasions s'han de corre riscos. I el desig és un poderós impuls...

      Elimina
  3. Sempre millor lluitar.
    M'agrada com ho dius, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja diuen que és millor penedir-se del que hem fet que del que no ens hem atrevit a fer. Penso que tenen raó.
      Aferradetes!

      Elimina
  4. Que bonic "teixir esperances al teler dels somnis"...El nostre somni més preuat, ara és l'esperança...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somnis i il·lusions que confiem es facin realitat. No podem perdre mai l'esperança!

      Elimina
  5. Lluitar, nedar, sempre a contracorrent.
    I finalment, navegar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cansat nedar a contracorrent, s'han de mesurar les forces. Però si el desig ens guia fem coses impensables i trobarem la manera de navegar i arribar al port escollit.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons