dijous, 18 de juny de 2015

Agulles de plata




Trena amb fils de seda
enyor i nostàlgia
i amb agulles de plata
clava aquesta papallona,
que arriba de volar
exhausta:
                 les ales a bocins,
                 cicatrius a l'anima.


No hi ha dolor més cert
que el d'ales clavades,
de llavis segellats,
de desesperança,
trenant les angoixes i
plorant nostàlgies...

                  Mentre hi ha qui diu
                  que l'oblit ens salva.


13 comentaris:

  1. "l'Oblit ens salva",
    potser sí, són les espines
    de la realitat que se'ns claven
    a l'ànima, és clar que sovint
    no sabem veure les flors...,
    ni la dolça abraçada de la solitud,
    o la simfonia del silenci,
    i l'eco que ens porta tantes coses.

    Qui no té un dolor o una cicatriu,
    és que no ha viscut... La tendresa
    ens crida suaument, i de vegades
    fem orelles i cor sord, que l'abraçada
    profunda ens faci viure el dictat profund...
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Gràcies pel teu magnífic poema, Onatge. Si t'ha inspirat el meu me'n sento orgullosa.

      Elimina
  2. Cicatrius de l'ànima... trenant les angoixes.
    Intentaré seguir-vos a tu, a la Carme i a Onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et llegeixo, Xavier, coneixent la teva sensibilitat segur que sortirà un bon poema.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Ningú podria viure, sense records, sense memòria, tot i que a vegades facin mal.

      Elimina
  4. Jo no vull pas que l'oblit em salvi de res, vull tenir tots els records a l'abast de la mà, encara que algun sigui com l'ala trencada d'una papallona...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé tothom té una ala apedaçada, alguna agulla que fa mal, però formen part de nosaltres i hem de conviure amb elles.

      Elimina
  5. És fàcil construir miratges a mida o fer castells de sorra, o distreure'ns amb una posta de sol de mil matisos o....o....
    Tot és tirar anar endavant per no perdre't en un buit sense esperança ni retorn.
    Algú diu i és vol creure que la vida és bella. A bocins, a pedaços...Tant se val, és bella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, tens tota la raó. De vida en tenim només una, hem de procurar viure-la el millor possible, tot i que no sempre és fàcil.
      Hi han petits plaers que la fan més agradable i a ells ens aferrem per viure el dia a dia, per omplir el buit, per tirar endavant.

      Elimina
  6. L'oblit és com un sedant que, de tant en tant, ens adorm les ferides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Adorm les ferides, però l'ideal seria guarir-les. Quan no és pot el record fa mal.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons