dijous, 4 de juny de 2015

TORNARÉ CAP AL TARD


Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.


11 comentaris:

  1. Que preciós, Teresa!!!

    Les arracades de cireres són les meves preferides. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som el temps de les cireres...No me'n sé estar, de jugar-hi.
      I si podem jugar amb les paraules encara més bé. Gràcies per convidar-nos a aquesta festa poètica.

      Elimina
  2. Recordo quan ens enfilàvem els arbres per collir cireres i després lluíem unes precioses arracades d'un roig de rubí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren les més boniques i les més gustoses, sobretot si les havíem collit nosaltres mateixes. Quin goig!

      Elimina
  3. L'il·lusió retorna a un temps pretèrit quan el goig posava el vermell penjant d'orelles i en boca el petó sucós... El sospir encara dura... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'alguna manera retornem a aquell temps il·lusionat i en el record més viu ho revivim. Les cireres són les primeres fruites d'un temps de color i de llum.

      Elimina
  4. Un bon poema d'amor.
    Sortós qui el rebi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta roda poètica és amorosa. Entre tots anem teixint paraules d'amor.

      Elimina
  5. o com tenir cura de l'entorn i de les persones, i això es de bon celebrar sempre però encara més avui que és el dia del medi ambient

    ResponElimina
  6. I tot el què fem és poc, el tenim tant en perill!

    ResponElimina
  7. Amor madur, amor segur.

    Uii quins records amb les arracades fetes de cireres!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons