dijous, 11 de juny de 2015

TORNADA


Una dona solitària,
camí de casa
somnis la porten
i l'acaronen,
com pessics de tendresa
que l'enlairen,
és tot el que el seu cor demana.

9 comentaris:

  1. Camí de tornada, ple de petjades felices.

    ResponElimina
  2. I tornes a casa vella i sàvia de tendresa.

    ResponElimina
  3. És tot el que li demano a un poema! M'agrada molt, Montse!

    ResponElimina
  4. Està bé amb ella mateixa, tranquil·la, somiadora, en pau. Preciós!

    ResponElimina
  5. si mai fugirem... retornar, hem copsat el moment del desig que porta la cadira del repòs de conversa ... contacte de records... aixecar el pitxell i beure el passat que se'ns fa present... anton.

    ResponElimina
  6. Abraçada per les lletres d'un poema.

    ResponElimina
  7. No està sola, els somnis l'acompanyen...

    ResponElimina
  8. M'inspiren els teus pessics de tendresa. Me'ls emporto, Montse!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons