dimarts, 2 de juny de 2015

Tornada














Tornaré les vegades que calgui,
perquè t'adonis que mai he marxat,
perquè retrobis en cada paraula,
sons amorosos d'un temps silenciat.

Passejaràs pels carrers dels meus somnis,
on cada nit t'he vingut a trobar,
i et parlaré amb mots nous, de nous dies,
i sentiré que res no ha canviat.

Jo tastaré poc a poc els teus versos,
un fil de mel sobre uns llavis pacients,
i sabré viure el que tu vulguis donar-me,
i em quedaré trossets de sentiments.

5 comentaris:

  1. Parla amb mots nous i ens retrobarem en camins antics.

    ResponElimina
  2. Amb quedo amb els teus sentiments.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt aquest poema, em recorda en Segarra...
    Mentre passegi pels carres dels somnis, aniré collint trossets de sentiments!

    ResponElimina
  4. Aquesta és una tornada preciosa, que commou.
    Jo també em quedo amb els teus sentiments...

    ResponElimina
  5. Encara l'amor em fa desitjar. No hi fa res el llarg silenci. El camí és nostre.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons