dijous, 25 de juny de 2015

T'estava esperant


T'estava esperant
com la cambra fosca
espera la llum i
les imatges invertides
damunt la paret.
El món capgirat.

Així t'estava esperant.
Vas arribar i vas obrir de cop
totes les finestres.
La claror em va enlluernar
i al mateix temps ho va redreçar tot.
El món tal com és, final de la màgia.

La claror i la bellesa,
t'hi espero.

19 comentaris:

  1. Molt misteriós i suggeridor aquest "El món tal com és, final de la màgia". Però continuem esperant la claror i la bellesa que ens va enlluernar. Bellíssim, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí té una mica un doble sentit... El mòn tal com és no té gaire màgia, (per això escrivim) però la realitat a plena llum també pot ser bonica, si ens hinesforcem prou. Gràcies Helena!

      Elimina
  2. quina espera més dolça tot i que la llum ens mostre un miratge.... gràcies per compartir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanta claror acaba amb els misteris... Però ensenya altres belleses...

      Elimina
  3. Ens trobarem en la claror de l'estiu.

    ResponElimina
  4. I començar una altra màgia, amb claror i bellesa, la dels sentiments.

    ResponElimina
  5. Estimo aquesta claror que ho inunda tot.
    Paraules belles,
    ningú les pot prohibir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és com un començament de poema "estimo aquesta claror que ho inunda tot" ... Segueixes? ;)

      Clar que tots els teus comentaris podrien ser-ho... Començament de poemes.

      Ningú ens prohibirà les paraules belles, i tant que no! I si algú ho fa, no li farem ni cas.

      Elimina
  6. És bó que algú et faci veure la llum quan tot estava forc.

    ResponElimina
  7. Una manera molt poètica d'esperar algú...La claror sempre posa les coses al seu lloc,...

    ResponElimina
  8. Quina espera tan plaent i lluminosa.
    A la meva paret per les escletxes dels finestrons feixos de llum dibuixen constel·lacions. Alguna vegada la màgia m'ha sorprès amb imatges invertides.
    Amb el porticó obert el sol llevant em desperta. El meu ell es lleva.
    La màgia s'acaba...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, aquestes imatges invertides d'unes escletxes o d'un punt petit de llum tenen molta màgia. Ho he itilitzat com a metàfora... Veure les coses descd'un punt de vista diferent del més habitual. Quan torna la llum, quan ens conformem amb la realitat... La màgia s'acaba, desapareix...

      Elimina
  9. la vida i la mort,
    penja d'un fil
    a la sala d'espera,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un instant dramàtic, en poquísimes paraules. Gràcies, Montse!

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons