dilluns, 1 de juny de 2015

Sospir

Souvenir [DCCXXI]

Brolla del silenci
de la pell colrada
per l'alenada d'uns dits
que ressegueixen rierols
de saliva brillant
tot el llarg dels colors
- que alguns diuen prohibits -
que amb delicada dolcesa
donen volum i forma
a aquest cos
que m'ha acollit,
sempre,
amb tendresa.


6 comentaris:

  1. Tendre i suggeridor, poeta... preciós!

    M'enduc els colors prohibits... de moment...

    ResponElimina
  2. Faig la vertical per admirar el clavell.

    ResponElimina
  3. Oloro el clavell, encès de paraules tendres.

    ResponElimina
  4. Floreixo cap per avall. Rel de colors.

    Preciós...

    ResponElimina
  5. M'agrada la paraula sospir... Els sospirs són l'ànima que respira!

    ResponElimina
  6. I tots els colors són pocs quan el sentiment i la joia compartida ens trasbalsa.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons