dilluns, 1 de juny de 2015


Pintarem paisatges
allunyant als niguls.
Verds prats, grans arbres,
blaus intensos... I tornaran
tendres els teus ulls de cel,
dolços somriures als llavis
i en un sospir
                                   un t'estim.

11 comentaris:

  1. Una imatge seductorament preciosa. I el poema és positiu, optimista i esperançat...
    Quanta falta que ens fa tot plegat!

    Gràcies, bonica per aquest dolç poema ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis Carme, per engrescar-se amb la poesia!

      Siguem positius, encara que ens costi.
      Aferradetes dolces.

      Elimina
    2. A mi, és clar, engrescar-me ;)

      Elimina
  2. Niguls és una paraula preciosa, com tantes de les illes que ens evoquen una lírica especial als peninsulars. Ara la itinerància allunya els núvols que en Xavier ens havia fet veure gràcies a una altra impagable forma del mallorquí. T'estim. Aquesta paraula és bella en totes les llengües.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tantes paraules que no m'agradaria perdre ... com el t'estim, que sí, que és molt maco es digui com es digui si és sentit.

      Aferradetes, Eduard.

      Elimina
  3. Un t'estim que te'l portarà un sospir, sorgit del somriure dels llavis i de la tendresa d'uns ulls de cel...Quan no hi hagi niguls, pintareu el paisatge del color que més us agradi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com l'has capgirat, nina!

      Aferradetes i mil somriures.

      Elimina
  4. Quina sort que tenim els poetes, nina!
    Has posar color i amb la paraula més màgica i dolça, "t'estim", has allunyat la tristesa ennuvolada de l'amor d'en Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un t'estim té molt de poder ...
      tant de bo allunyem totes les tristeses!

      Aferradetes, Teresa.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons