diumenge, 14 de juny de 2015

M'arriba l'eco del teu silenci



M'arriba l'eco del teu silenci.
Les busques dicten -tic tac-
nits de lluna,
en l'esfera del temps.

M'arriba l'eco del teu silenci.
També de dia, amb sol,
passades les deu del matí, fins i tot abans,
fins i tot, més tard...ja de migdia.
A la tarda, al capvespre.
Si nuvola, plou, fa calitja, o pedrega.
En l'esfera del temps, però,
el teu silenci parla,
i reverbera flors que duc posades al canell
per escoltar-te el cor.
Ni que sigui en silenci.

8 comentaris:

  1. Un rellotge que batega. Un poema que marca el temps.

    ResponElimina
  2. Un silenci que parla fa bon passar el temps.

    ResponElimina
  3. Hi ha un temps de silenci que ens és eco profund...
    onatge

    ResponElimina
  4. Entro dins del teu poema, i m'explica moltes més coses de les que diu...

    ResponElimina
  5. Que boniques aquestes flors que escolten el cor!!!

    ResponElimina
  6. L'eco escampa el silenci que parla. molt poètic i bell.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons