dimecres, 10 de juny del 2015

Mans






La mà que acull, què parla
què nega, què s'aparta 
que t'estreny i que et rebutja
que et toca i et reclama
La mà oberta que exposa 
tot el que el cor demana

16 comentaris:

  1. Una mà oberta pot ser tan important com una paraula...

    ResponElimina
  2. Una mà oberta que estira la corda fins que cauen els altres
    una mà que s'enllaça amb altres per ballar una sardana,
    una mà que amb milers de mans uneix tot un país
    de nord a sud i del més vell al més petit
    fa que sigui gran i no el puguin destruir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina força més maca que té la teva mà! :)

      Gràssis, Joan.

      Elimina
  3. Vull que m'aculli aquesta mà oberta i que m'estrenyi ben fort...

    ResponElimina
  4. Hi ha mans que parlen, potser les havíem oblidat.

    ResponElimina
  5. mans que diuen el que l veu no pot conquerir...Bressolen els dits entre el be i el mal...la distància els apropa... què diran avui que parlen... anton.

    ResponElimina
  6. Una mà oberta quan se'n té necessitat, és un dels millors regals que una persona li pot fer a una altra.
    El teu poema, a més de bonic, és exemplar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso també com tu, és el millor regal.
      Gràssis, Xavier.

      Elimina
  7. Un poema preciós. Segueixo la veu del cor.

    ResponElimina
  8. M'arrecero en les mans i en la seda del cor que les ha dibuixades obertes, plenes d'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mans obertes que donin tot l'amor que omple el cor.
      Compartir-ho és tan fàcil com enllaçar-les amb les teves.
      :)

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons