dimarts, 23 de juny de 2015

Llisco poèticament

                                         (Seguint l'Eduard)

Llisco poèticament i m'escapo per cames.
Presonera del fat, la pluja aigualeix la meva finestra.
A fora, el paisatge és fosc.
Amb ulls somiadors, sí i també, potser, amarats de llàgrimes,
veig la llum càlida d'estiu.
Dels replecs del cor retornen cançons velles.
Qui em retreurà que vulgui jugar amb els colors i
rabejar-me en els records?
De pous d'un pam de llot i inútil, els camins en van plens.
Com diu la cançó, sóc vella i sàvia i
amb un bri de llum en tinc prou per no ofegar-me.

16 comentaris:

  1. Ningú no ens pot retreure res. Pintar amb els colors els records més bells.

    ResponElimina
  2. Brins de llum. Feixos clars de paraules. La vida a l'orella.

    ResponElimina
  3. Ens hem d'eixugar les llàgrimes, per poder veure millor la llum i els colors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan no podem cal esperar el gest, la paraula, el groc que just s'intueix...i ens calma.

      Elimina
  4. Els ulls somiadors, malgrat les llàgrimes, busquen la llum.

    ResponElimina
  5. Ens nodreixen, a vegades, les engrunes.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt això de vella i sàvia i que amb un bri de llum ja n'hi ha prou per no ofegar-se...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cosa de l'edat que treguis ferro dels problemes...a vegades.

      Elimina
  7. Envellir és anar acumulant records. De vegades, potser, ens llasten, però capbussar-s'hi deu ser un inici de sortida, més que de fuga, que això sí que pot matar-nos (si ens quedem presos en la nostàlgia). Com va dir Cortázar, anar vers una trobada no pot ser mai fugir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el teu poema, Eduard, em vas tocar fort. Prou que ens rabegem en el llot a vegades... Els anys, a part de fer-nos vells, ens ensenyen a passar-hi de llarg o si per no veure'l hi caiem, sortir-ne ràpid. Cerquem l'escletxa per on sortir-ne...Bri de llum que ens fa viure sense massa cabòries.
      De pensaments foscos ja n'he tingut.

      Elimina
  8. Vella/bella i sàvia, Teresa. La gent de certa edat tenim una bellesa que potser els joves no perceben: saber gaudir dels colors de les petites coses, saber fugir dels pous de llot i, sobre tot tenir-ne prou amb un bri de llum per veure-hi clar. Tot això requereix un rodatge, unes vivències, que si hem fet els deures, ja hem assolit.
    Preciós poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. La poesia té un poder terapèutic important. T'ajuda a anar al fons, a quedar-t'hi enganxada i a sortir-ne ni que sigui " per peteneras". Amb l'edat ens perdonem més la vida...Ja toca.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons