diumenge, 7 de juny del 2015

gràcies














no hem de menester clau de pas
per accedir al teu gest de mare
fas acte d'adhesió voluntari incondicional

de cop i volta tenim llum a les mans

deixarem que les llàgrimes seques, si hi són,
vagin riu avall, no enterboleixen la joia de les deferències
per l'estima, per les belles paraules, gràcies
.


9 comentaris:

  1. Encara trobo misteriosa la connexió entre la mare i la filla o el fill. Una paraula reconfortant, un petó a la galta.
    Hi ha un fil que ens hi uneix.

    ResponElimina
  2. Una mirada, una poesia d'agraïment millorada amb escreix...
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. No, no cal clau de pas... Els fills la duen sempre posada

    ResponElimina
  4. Sempre gràcies a les mares per haver-nos donat la vida i per estar sempre al nostre costat, passi el què passi...

    ResponElimina
  5. L'incondicional d'aquest amor el portem escrit al cor. Des dels primers batecs vora el seu cor.
    Els cors parlen.

    ResponElimina
  6. gràcies, amics, aquesta és una itinerància devota, que surt del cor

    ResponElimina
  7. Gràcies, la meva sogre deia: "Sempre hi ha de que donar-les". què millor donar-les per tot el que un reb d'una mare.
    Imma

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons