divendres, 5 de juny de 2015

Gotims




Fan(g).

Rial de pigues.


Digues

 "gotims"


De cirera.

De maduixa.

Sense mans,


les llavors 

d'una síndria.

Descomptar 


l'os. El mos.



Guarnir la pell

amb el most

dels dits.



Els pits.



Acaba l’esclat
i submisa al deute
la llum fineix periple.


Ròdols

els comiats.

Amagats. 

9 comentaris:

  1. Inconfusible Cantireta. He sabut que era teu abans d'acabar-lo de llegir.
    Saborós poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser això, l'amistat.

      Vols un pitet? :-)*

      Elimina
  2. Juga, juga, que la taula és parada. Hi ha maduixes,cireres, nespres i albercocs...

    ResponElimina
  3. Uns gotims sucosíssims que inevitablement deixen ròdols, comiats i gats (ai, amagats!)

    ResponElimina
  4. Els dolços vermells regalimen per tot el poema.

    ResponElimina
  5. Sols de veure el vermell ja es fa aigua a la font... Qui no diu d'omplir la cantireta? Anton.

    ResponElimina
  6. Un poema ben original, com són sempre els teus i molt sucós...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons