divendres, 12 de juny del 2015

Escampa'm

Escampa'm,
tanta plenitud de tu,
i ser només univers.
Evaporar-me
núvol o cotó fluix.

Escampa'm
fins on no ser
sigui possible.

Escampa'm i espera'm...




18 comentaris:

  1. Escampada fins l'infinit on algú t'esperi...

    ResponElimina
  2. Com una brisa fresca
    que ens porta l'esperança.

    :)

    ResponElimina
  3. Meravellós poema escampat a l´espai.
    Salutacions desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salutacions cap a València, Montserrat!!! Moltes gràcies!!!

      Carme

      Elimina
  4. Escampa'm com un big bang per ser una estrella a la teva constel·lació.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Per breu que sigui l'instant de plenitud... es infinita.

      Elimina
  6. Som espera i sembrat,
    núvols de pluja sense tempesta,
    pètals de primavera que
    ens floreixen a la pell,
    el gemec de vida ens
    canta a l'ànima...

    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per venir, onatge!!!
      Ets autor d'aquest blog, si vols pots posar el poema en un post, ja ho saps...

      Escolto l'ànima com canta
      el plor i l'esclat de la vida.
      Estrip de sol entre núvols
      allunya la tempesta.
      A la pell, sempre és primavera.

      Elimina
  7. Qui pogués evaporar-se nigul o cotó! :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons