dilluns, 15 de juny de 2015

Entre silencis


M'ofereixes silenci 
sembrant angoixa
oblidant que el dubte
embriaga el meu seny

Els silencis fan mal 
amaguen pors, tanquen veritats
que espanten fantasmes
de no poder i estimar

Els meus silencis et gronxen
t'acaronen els somnis 
allunyant de tu 
les meves pors

En els silencis et bresso
et reinvento, et penso
et desitjo, et somio 

i després ... el no-res

6 comentaris:

  1. De vegades els silencis cal
    escoltar-los amb l'ànima...,
    deixar que ens sembrin,
    després ja florirem...

    onatge

    ResponElimina
  2. Ens expliques dos menes de silencis... i els escolto. Els conec, tots dos.
    Un cop més em reconec en el teu poema, sa lluna.

    Abraçadetes dolces, amb tots els mots que calguin... i la música que m'acompanya.

    ResponElimina
  3. El teu silenci em fa patir però en el meu silenci et gronxo....i em gronxo. Ara si que sóc a la lluna i a l'univers.La música m'hi llança.

    ResponElimina
  4. Escoltant les notes d'aquest silenci de Beethoven, segur que els somnis acaronen amb la suavitat d'una besada furtiva...

    ResponElimina
  5. Primer he llegit el poema en silenci.
    Després amb l'acompanyament del "Silenci" de Beethoven.
    De les dues maneres és un poema que fereix. En el somni persisteix.

    ResponElimina
  6. Tots els silencis diuen alguna cosa, alguns els voldries fer callar, però quan brollen del cor, gronxen els batecs d'amor i la seva música celestial traspassen els nostres sentits i ens fan sentir la passió de l'estimada.
    Bessets Paula

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons