dimarts, 23 de juny de 2015

El miratge a la mirada

Tenies el miratge a la mirada,
sobre el pou on els teus vells somnis
mirallegen cada matinada,
on canten aus rares les cançons
que es van perdre als plecs del cor.
Quins seran els nous recers
on dipositaràs el fred dels dies
que s'esmunyen com ombres furtives?
Quin serà el doll on vessi la claror
que ha d'il·luminar-te de bell nou
l'esguard que busques en el llot?
Potser has buscat la llum a fora,
en la densa i obscura vegetació
de les serralades que van néixer
en els sotracs dels terratrèmols.
I potser en canvi tens una pregunta
que nia imperceptible la resposta
en el terreny obac on t'empares
i lentament llisques i t'escapes.

5 comentaris:

  1. Un poema de contrasts, Des dels miratges i els somnis als sotracs, terratrèmols...
    Pregunta i resposta tot és u.

    ResponElimina
  2. La llum la podem buscar a fora, però també dins nostre...

    ResponElimina
  3. I potser cal respondre a la pregunta.

    ResponElimina
  4. M'agraden les teves preguntes i els teus potsers... m'hi trobo i m'hi reconec endins.
    Gràcies!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons