dilluns, 22 de juny de 2015

El mirall que ens acompanya

Ha canviat, de bell nou,
el mirall que ens acompanya.
Abans miracle d'atracció,
ho feia tot a la nostra mida.
Ara, nítidament el veig
amb la claror que retorna.

Hi som tots, ben dibuixats
i ben reals...
o potser no, 
aquesta realitat  ja no és la meva.
Encara hi vull ser, 
però, imperceptiblement, 
ja me n'escapo.

12 comentaris:

  1. Carme, jo diria que poc o molt ens el fem a mida sempre. Hi ha un temps que ni gosem mirar-nos...el pas del temps és inclement. Ara hi busquem clarors, les nostres i les dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que tens raó, sempre ens el fem a la nostra mida... però la nostra mida canvia, també...

      Elimina
  2. Segur que si t'acostes al mirall t'hi veuràs reflectida.
    I en el reflex hi endevinaràs els sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Xavier... els sentiments, no és sempre el primer que es veu?

      Elimina
  3. Intento seguir-te, amb aquest mirall que ens acompanya

    ResponElimina
  4. Sembla un mirall trencat, tu mateixa et faràs molta companyia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trencat, no, no ho és... però la companyia segur que me la faré, això si...

      Elimina
  5. Escapar-se una estona de la realitat, també ens fa bé.

    ResponElimina
  6. Veure's en el mirall de l'art, de la poesia, a vegades agrada, a vegades molesta. No veure's-hi reflectida també.
    Em costa d'entrar en aquest poema, però m'agrada. Voldria seguir-te si pogués.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per seguir, Helena. Ha estat un seguiment molt ben aconseguit i dius coses que resolen aquest final inacabat del meu poema.

      M'agrada aquest final.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons