dimecres, 10 de juny de 2015

Dels dits



Fer de la flor

una mà oberta.

Fer pistils

dels dits 

en la pell.

Fer l'aroma

en el verd

que s'hi intueix.

Iris. 


(Segueixo la M. Roser a la manera de la cantireta. El teu poema és molt bonic! )

8 comentaris:

  1. Em toquen aquestes mans obertes i aquests pistils... és preciós! Talment com l'iris!

    ResponElimina
  2. Preciós, nina!

    Et segueixo, així com puc ;)

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Una mà oberta, sempre és senyal d'acolliment...I si regalem flors tan precioses!

    ResponElimina
  5. M'agrada caminar sempre, fins on neix l'iris.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons