dimarts, 30 de juny de 2015

C O M I A T

Luna gigante o superluna


Ets lluna d'amor.
A les Itineràncies,
m'has robat el cor.

M. Roser

( Seguint a tothom que estima la lluna)

16 comentaris:

  1. A mi també em teniu el cor robat!
    Un petó, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona , no havia vist el teu comentari...Quin munt de cors robats, però en aquest cas, és positiu!!!
      Petonets.

      Elimina
  2. A les Itineràncies, per sort dom rics i tenim de tot: llunes, i amor i els cors mútuament robats.

    Gràcies M Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme...Tens raó , tenim de tot i bo!

      Elimina
  3. M. Roser,
    pel teu poema, per la lluna i per totes les itinerants, jo també em deixo robar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que robis tants tresors com puguis...

      Elimina
  4. També m'has, m'heu, robat el cor.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla Lluneta que ha estat un robatori de sentiments, on tots hem estat còmplices...

      Elimina
  5. Respostes
    1. Lladres d'il·lusions, de somnis... De tot el què ens fa feliços. Petonets per a tu també.

      Elimina
  6. encisadora lluna, com els teus versos, de la teua part li vaig donar a Joana Navarro una abraçada

    ResponElimina
  7. Tu si que ets encisadora...Gràcies per l'abraçada a la Joana, és que la conec personalment...
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Molt oportú, M.Roser, ben trobat!
    Ens acomiadem de les Itineràncies, esperant que aviat ens tornin a reunir ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que la lluna ha tingut força protagonisme a les Itineràncies...

      Elimina
  9. I aquest cor robar sen la llum de l'albada i l'abraça.


    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna sempre es deixa abraçar i nosaltres ens deixem inspirar...
      Petonets.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons