diumenge, 7 de desembre del 2014

El cor ens somriu

D'una foto de Fanal Blau

El cor ens somriu,
i ja no tenim pressa.
Tu ens fas de mirall
i som com infants,
ens embadalim
ben plens de guspires
dels teus ulls als nostres,
dels nostres als teus.
Dels teus mots fins aquí
xuclant la saviesa.



(seguint la Joana,  la Teresa, en Xavier, L'Elfree  i l'Anton)


PRESSA... aquarel·la


Corre que fas tard
i el camí no s’eixamplava.
Tots amb pressa
amb neguit i amb delit
empenyien el ruc i el cavall
que portaven a la mollera.
El caminal es feia estret
i tot ocupat es sobreeixia.
Tot era pressa,pressa, pressa...!!!
Ell al cap amb crossa d’experiència
i a la ma la de lledoner fabricada
per donar al cos, en el pas, consistència
es plantà al voral
i que passi la turba excelsa...
A l’ombra de l’arbriu es dessuà
i amb seti de pedra al cul
de la pressa se’n lliurà
i arribà descansat a meta.
Per què còrrec i esgolar-se
si el premi ja n’és donat a la pressa ?
Per què et cal premi
si no tens pressa... ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons