dijous, 27 de novembre de 2014



Els teus poemes
ja resonen per sempre
ells ja no callen.

Estel dels versos





Com una estrella
acompanyant la nit
dels nostres versos
retorna la Joana
raspallant les paraules.

El teu cognom



Versos que encisen,
versos que desenreden
cabells tan secs.

Joana, et sento la veu




Sento la veu.
Del fons de cada plana
tu m'acompanyes.

joana...


            joana...
                                           sempre i més




                    sentiments i paraules.
                    en cada vers retrobo
                    l'amic absent.


Joana

(Seguint la idea de baba-44
per fer homenatge a Joana Raspall)


No el puc llegir
(no hi estic preparada)
el punt final.

Google analytics

Llicència Creative Commons