dissabte, 18 d’octubre de 2014

Cicatrius a l'ànima

I aquí mateix, amb simplicitat...

Prou que ho sabeu, no és tan difícil:
de bocinets de tendreses,
d'escoltar i voler saber,
de lligar paraules que construeixen diàlegs,
d'explicar-nos cadascú a ell mateix
dient les coses pel seu nom,
de saber-nos iguals.
Iguals i sense privilegis.
Més enllà de mudes indiferències
i amb la mirada neta.
Esborrem,
d'un sol gest que perduri,
totes les cicatrius a l'ànima.

miratges al tercer món

seguint montse galionar  amb "conviccions fermes"




arrugues a la pell
colrada
per un sol estremidor
marcant la vida en cada una d'elles.
vida de treball, de parir, de ser trepitjada i menystinguda
ulls parlant
de milers d’hores viscudes,
d’alegries i penes,
de cicatrius a l’ànima.
visió d’un desèrtic infinit
on les conviccions més fermes
es perden en miratges inabastables...

i un mantell blau
que ens parla d’una terra...

Google analytics

Llicència Creative Commons