divendres, 10 d’octubre de 2014

Shhhhhh...!


Shhhh, no diguis res,
juguem a estimar-nos
sols aquesta nit;
que torna a ser octubre,
i la lluna ha sortit;
esfullem la rosa
amb la punta dels dits.
Somniem tu i jo alhora,
somniem que ens tenim.

Shhhh, no diguis res,
lliscarà el pijama
de color blau nit;
trencarem cuirasses,
s’encendrà el desig;
que res no enfosqueixi
els somnis d’ahir...

Shhhh, no diguis res,
que jo faré veure
que no sóc aquí... 

Montse Galionar

(Tot seguint un Fanalet que no s'enfosqueix) 

A MIG CLOURE

aquest alleujament,
poleix el sèver d’antigues cicatrius

blasme de la pell antiga
que no es revifa amb el bes

l'ambre imita l'ombra
en el moment fixat

i la parpella closa
que engresca el pecat 

a mig cloure's

i el llavi meridional
humiteja el nord.

Vine. Fereix-me.
Fera, salobre. 

(seguint baba_44)

De cor a cor


De cor a cor.
Que no s'enfosqueixi
la finestreta de l'ànima.

seguint la Carme, i a totes i tots vosaltres, amics.

Repic de campanes

Repic de campanes arreu.
Dalt dels turons.
A les places de pobles i ciutats.
Repic de campanes
de cor a cor.
Desig de llibertat.

El rellotge marca l'hora

Percepcions de somnis oblidats de baba-44
Horitzons enllà”  de M. Roser

El rellotge marca l’hora
Avancem horitzó enllà.
Percepcions que ens fan renéixer
Més enllà del que està escrit.

Sona fort el campanar!

alleujament

seguint M. Roser Algué: "horitzons enllà"


imatges segmentades de moments colpidors
enllaçant lletres, fins a formar paraules
despullant, mica en mica, els sentiments.
imatges que llisquen cor en dins
sens un perquè i un quan,
com les fulles d’un arbre, al pic de la tardor,
provocant la rosada d’una llàgrima.

mira enllà dels horitzons, i allibera't del desterro.
els ulls reviuen antigues alegries i tenebres
aflorant percepcions de somnis oblidats
més enllà del conscient...
i el que estava distant, torna a nosaltres
foses en les arestes del mirall del retorn,
fent de l'ahir, un avui.

l’esllanguit resplendor, recobra llambregada,
la veu s’allibera de la negra mortalla de silencis,
i la tebior, embolcalla, el que abans era gel...
els sentiments es mostren sens màscara bolcats en el paper,
mot rere mot, amb total nuesa.
i en el gresol de l’ànima, aquest alleujament,
poleix el sèver d’antigues cicatrius.


Google analytics

Llicència Creative Commons