diumenge, 5 d’octubre de 2014

Un embruix permanent

Encara quan tinc fred encenc fogueres
-vora mar per si em cal ruixar el foc-
i els horitzons m'atrauen amb els seus cants
d'amor i d'esperança -talment l'embruix
constant i permanent d'un violoncel-
com les fulles perennes que mai no cauen
o com arbres que en perden a la tardor
i carreguen les branques de primavera,
no sé si són sirenes o són concerts
que em volten la cintura com un cinyell
perfumat de canyella, ametlla i clau
no sé si es corresponen amb l'aparença
fugaç de la bellesa o si són veus
d'un mantell que m'envolta melangiós.
L'hivern ronda els badalls de les finestres
pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç
ignorant de la llenya i de l'enyor
però si avui tinc fred encenc fogueres
a la vora del mar, regant el foc.




(tot seguint Galionar)

IL·LUSIONS...

(intentant seguir a Montse Galionar)

Il·lusions...
sort que sempre ens en neixen,
les que sembrem les que empeltem,
només morim el dia que no ens
queda una sola il·lusió per viure...

Il·lusions...
les que ens bateguen a la sang,
les que viuen al cor, les que ens
broden la pell, les que canten
amb el silenci.

Il·lusions...
les que ens vesteixen la nuesa
de viure, les que ens besen els llavis,
les que ens calmen la soledat,
les que maduren.

Il·lusions...
les que ens fan ballar el tango de la Vida,
les que ens enlairen fins la celístia dels estels,
elles són la llum que ens il·lumina,
són el foc i caliu sense flames que cremin...

Il·lusions...
que compartim en silenci, les que són
la dansa interior, el poema que ens
recita cos a cos..., les il·lusions no
tenen taüt, però també moren...
 onatge

Serenament...


(Seguint Elfreelang, mitjançant serenament). 


M’hauria agradat formar part dels teus versos algun dia,
trobar-me entre les lletres d’algun mot;
saber que els meus somnis anaven més enllà de la quimera,
pensar que tu em pensaves, que de la teva foguera jo encenia el foc...

M’hauria agradat, però com agraeixo
haver rescabalat el meu error...!

Perquè, saps?,
ara sóc jo qui escriu serenament nous versos cada dia,
i els meus somnis ja no es perden per quimèrics horitzons.
Quan tinc fred, encenc fogueres amb paraules ja prescrites
i a poc a poc la vida em ve a l’encontre  amb noves il·lusions.

Montse Galionar



(tot seguint ) Som, serem

Som , serem, serenament
amb tota la força dels pobles
dels petits als mitjans
i per descomptat dels grans


Igual que pels castells fem pinya !
som una gernació que vol votar
i ja fem bots d'alegria!

Google analytics

Llicència Creative Commons