dimecres, 25 de juny de 2014

Pretèrit perfet

Enlairo els somnis
en pretèrit perfet.

Van surar les mans
sobre l'ànima de la pell,
per vestir-la de joia.
Volaren els  sospirs
fins a fer-se veu i crit.
S'afonaren els cossos
fins els abismes profunds
de secrets sentiments..

Plaer sens treva





 Tot el teu cos té salabror de mar
com una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo amb la polpa del dits
els recòndits camins, tebis racons...
i d'un plegat el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I amb la llengua calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,
fins sadollar el meu desig que creix,     
                                       plaer sens treva.



Google analytics

Llicència Creative Commons