dijous, 8 de maig de 2014

De tu.


 
 
Ompliré el mar amb les teves paraules,
les que em dius en veu fluixa, a cau d’orella.
L’ompliré perquè m’acompanyin en les teves absències,
quan t’espero, en la certesa del teu retorn.

 
Ompliré el mar de tu, de tota tu.
Sé que és prou ample per abastar la teva immensitat.

I si encara et faltés espai per desplegar-t’hi,

enfilaré un camí de llum fins a la lluna.

Ompliré el mar de tu i un tros de firmament,
i em gronxaré en el reflex d'argent que tu hi dibuixis.
De dalt a baix, talment un braç estès del cel al mar, tan ple.
Ben ple de tu aquest mar meu; plena de tu, aquesta meva lluna.

Google analytics

Llicència Creative Commons