divendres, 28 de març de 2014

Allò que fou



Quan feia, rica d'infància, a clar de nit,
llacs d’aigua on es banyaven els estels,
abans que s’apaguessin,
la terra feia equilibris sobre el filferro
i no sentia el vertigen
de les hores que queien
en la vellesa.
Vivia la llum sense misteris,
allunyada d’abismes de silenci,
del lladruc del gos atemorit,
aixoplugada en la música de l’alba
i en els somnis que brotaven
de les branques de l’arbre de la vida,
plenes de fruits i de llavors..



Google analytics

Llicència Creative Commons