diumenge, 2 de març de 2014

Història d'una flor.


La vam collir, la  flor.
Era brillant, 
de groc de llum,
de carbassa resplendent.

No era pas l'única flor
d'aquell jardí.
La vam posar en un
pitxer, ben a la vista.
Ens omplia els dies de somriures

Desenfocada i pansida de temps
servava la llum.
I encara,  tota  la vida, 
prenia el seu color,  com un fons
que aixoplugava  totes les coses.

Crit de flors


 Limeunhee



Llancem les flors a l'aire
vestim-nos tots de flors
totes les flors del món
totes, totes a l'aire
que desterren la por i la pobresa,
que colguen les olors del patiment.
Dones i homes del món no oïm el clam?
Mirem que res no és nostre
que al final del camí
arribarem tots nus
davant de la Gran Dama
sense aval ni equipatge
i sols podrem portar a les mans trèmules
les flors que hàgem collit en curta estada
car Ella guanya sempre.
Flors, flors enlaire
totes les flors enlaire
vestim-nos tots de clam.

Blanc de Margarida




Les flors són tan belles
que n’hi ha que porten el seu nom,
Rosa, Margarida, Violeta.
Un poema és una flor que no s’obre,
de perfum contingut,
que no li reca pas gens
el roig de la prosa.
El blanc és un color que li és inherent
pel context on es troba.


Memòria vegetal

Recordo alguns noms, encara
de quan vaig aprendre a rentar-me les mans
amb el terra , veig les petúnies parlant-me
dels afers sentimentals de les roses...
Comprovo  dins els racons de la memòria,
olors meravellosos de la maria lluïsa quasi llimona,
el groc descarat de la mimosa, la gosadia tímida de l'ametller ,
i la frondosa exuberància de la buguenvíl·lea
enfilant-se per les parets, la humilitat de l'heura...
L'elegància  sòbria dels xiprers tot fent l'ullet, de lluny
a l'amiga sobrevinguda magnòlia de flor única i majestuosa .
La solitud d'un ginkgo biloba , a un costat del camí.
Les oliveres de l'entrada, xerrant del passat amb un cedre vell
que imponent jugava amb les pinyes de les branques
enganyant al novell com si fos un avet.
Enyoro tots aquells arbres i plantes que vaig conèixer,
quan vaig aprendre els seus noms i alguns cognoms, els alies
i els malnoms , quan vaig aprendre a fer barreges de terra,
a regar, a retallar tanques  vegetals i a fer anar aixafes i aixadelles,
pales , mànegues de reg, tisores de podar....
Encara ara, davant d'un arbre, tracto de recordar el seu nom...
per a mi ja mai més són éssers anònims ....

Google analytics

Llicència Creative Commons