divendres, 14 de febrer del 2014

Penetri fins al cor


Si aquell moment, ja incert,
que va ser darrer,
sense pensar-ho massa,
em  sacseja encara
dins del seu trèmul deixant...
Em  cal permetre,
per fi, allò que sempre 
m'havia estat prohibit.
Que aquest  silenci
que bat als ulls, 
penetri fins al cor.

Amagatall



Ignoro on està 
aquell remolí que va engolir el temps.
Amagat darrere noves formes?,
ressonant en fantasies d'un rumor?
En pronunciar-ho, no va quedar-ne rastre
Perquè el secret, 
així com l’aire, és fugisser;
si s’articula es dilueix. 
Millor escriure’l 
i guardar-lo dins d’un cofre,
en el silenci.


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons