dimarts, 2 de desembre de 2014

VELLA I BELLA

Encara ets tu,
carregada d'anys de vida,
segueixes el vol.

L'espill et mira,
mostrant-te el pas del temps,
solcat d'arrugues.

Reflex d'un passat,
mirant la lluna plena,
per què tremoles?

4 comentaris:

  1. Molt bonic, Montse... moltes gràcies per afegir-t'hi. Bona pregunta la del final, me la faig a mi mateixa...

    ResponElimina
  2. I que belles que són les arrugues de la vellesa, quan són el reflex d'una vida viscuda en plenitud!

    ResponElimina
  3. La vellesa no tant sols no amaga la bellesa, si no que la manifesta, en aquest cas, en belles paraules.

    ResponElimina
  4. Crec que cadascú és com és pel temps viscut, el temps que ha anat formant aquestes arrugues. (que ara moltes se les voles treure i dissimular, però hi són)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons