dilluns, 15 de desembre del 2014

sóc


Sóc resina calenta i  perfumada,
relliscant suament pel tronc nuos...
Tu ets l’arbre, on la vida m’és donada.
Per tant sens tu, la vida m’és negada...
No ens poden separar. Hem d’existir tots dos.

Sóc seda embolcallan-te dolçament
perquè, en mi, acompletis el teu viure.
Tu m’has format i m’has fet resistent
per aguantar els embats de tots els vents....
Estic lligada a tu. No vull ser lliure !!

Sóc com la flor que s’obra quan la besa el sol
amb els seus raigs de càlida tendresa.
Però si tu no ets present,  m’inunda el dol,
i em quedo trista i sola al meu bressol
marcida abans d’obtindra la bellesa.

Sóc argila que en mans d’un escultor.
Donant-me forma, em donarà harmonia.
Tu ets qui em crearà  a un món millor.
Però sens tu, jo, sóc llot en la foscor,
sóc ànima sens cos, si no tinc guia...
 



10 comentaris:

  1. Ets. Ets amb l'altre. Una dolça dependència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és exactament el que volia expresar !!
      i per mi, més aplicable al amor, que a l'amistat...

      Elimina
  2. Caram, un poema d'alta volada...És que aquest lligam els fa lliures, perquè es complementen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. quan un lligam és tan fort, la identitat unitària, queda eclipsada per una dualitat amb identitat compartida...
      gràcies M. Roser

      Elimina
  3. OH! M'agrada molt com escrius. I fotografies. Jo sóc la del +1...

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies pel comentari, cantireta.
      penso buscar-te i trobar-te, i coneixer la teva seu.
      he arribat fa poc a aquest blog, i he anat veient com us coneixeu entre vosaltres..., jo soc nova, i poc a poc us aniré captant.
      una abraçada.

      Elimina
  4. Emsembla un dels millors poemes que t'he llegit, baba, una meravella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és un poema amb estructura com a tal, i el que has llegit de mi és més aviat prosa poètica, o realista, o el que em fan sentir les meves fotografies,...

      un poema amb neix dels sentiments, i axò és el que ha provocat el poema de Joana Raspall...

      i moltes gràcies carme, per sentir aixís

      Elimina
  5. Alguns dirien que aquest amor és dependència, però jo crec que no, que és una asociació de sentiments que fan de dos un. Ës molt bonic el poem i el que representa.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons