dimarts, 9 de desembre de 2014

letargia




Tinc l'ànima esculpida en batecs
amb un cisell perdut en la distància .
On són les mans modeladores?
On el batec?
Somnio retrobaments impossibles
on la vida desperti de la letargia grisa,
on tot queda aturat en un impàs de temps.
Així, podrem florir en un nou món, quimèric.
Un món, on el miracle és possible.
On retrobar el batec, no sigui una utopia.
On caminarem junts, tot i que només sigui un somni ...
i així dir:
En els batecs, jo sóc, jo sento, ... jo visc.

15 comentaris:

  1. Quan de la utopia
    en fem quimera
    si es fa amb poesia
    és la nostra bandera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. posar un toc de poesia a la vida, és una bona manera de tintar-la amb colors més amables... !!

      Elimina
  2. Poc intrèpids els meus batecs.
    Però abracen quimeres
    si el mot empeny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els mots sempre empenyen, si escoltem prou bé el missatge implicit, ja sia en un sentit, o en un d'altre.

      Elimina
  3. Molt esperançador, i amb una imatge teua també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies noves flors. l'esperança no s'ha de perdre, tot i que a voltes és faci dificil !!!

      Elimina
  4. De vegades els batecs s'aturen uns instants per agafar noves forces, però de seguida tornen a reprendre el seu camí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. és cert. s'aturen en l'impàs de retrobar forces noves, per seguir en la ruta

      Elimina
  5. Somio, sempre impossibles,
    un món utòpic però que bategui
    fort...
    Caminem junts,
    el somni per excel·lència

    ResponElimina
    Respostes
    1. a ulls humans, quan la vida empeny, un impossible per fer possible...

      Elimina
  6. uf! el meu cor està en un batec d'aturada en llegir-te

    ResponElimina
    Respostes
    1. és el batec de trobar sentiments, de assaborir-los...

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons