dilluns, 29 de desembre de 2014

Harmonioses esferes



 Abans que s’acabi aquest

desembre, et descobreixo

entre les puntes dels dits,

com una utopia que emergeix

d’harmonioses esferes.

El làdanum dels teus versos

s’estén  al lleuger full de paper

rugós en què et recordo,

i sona la música en contemplar-te,

on no hi ha més que silenci.





12 comentaris:

  1. els poemes sempre seran eterns... !!!

    ResponElimina
  2. Una música silenciosa o un paper en blanc... un bon punt de partida.

    ResponElimina
  3. Esprem el silenci... Fes-lo neguitejar... el silenci també pensa quan calla i sap que pot fer bé i mal amb sa guspira de gel continuada... i al parlar-te la fulla rugosa serà còmplice amb les lletres que arruga... El silenci parla sense veu ni escrit..anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quan parlar amb els records, el pensament viatja lluny, Anton.

      Elimina
  4. Escolto la teva música, on no hi ha més que silenci...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas sentir molt acompanyada, en tots i cada un dels arpegis. Gràcies!

      Elimina
  5. Quant de sentiment hi ha en aquesta contemplació, que fins sentim música on hi ha silenci...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu pare, quan es capficava a ensenyar-me solfeig em va fer veure l'important que eren el silencis en la música. No va aconseguir que aprengués a llegir música, però sí que se'm va quedar la lliçó dels silencis. Penso que és una deles millors cosesw que he aprés.

      Elimina
  6. Bonic poema on les paraules els sons i els silencis s'acompasen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agradi, Imma. Gràcies!

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons