dimecres, 10 de desembre de 2014

En el desert, l'espera

( Pausa, batec, letargia, enyor, somni...l'espera.
Aquest és un poema vell. Una cançó d'amor i d'esperança)

Vindran nits tendres
de cels estrellats.
Amb un home dolç
i besades llargues com un dia sense pa.
ens perdrem entre els llençols
i ens fondrem en una xup-xup de sucar-hi els dits.

No ens trobaran.

Serem a la lluna plena d'agost,
intentant rebolcar-nos per la seva cara
ingràvida i blanca.
O bé, més segur,
arrossegant-nos per les platges,
també blanques,
de qualsevol terrer eocènic de la plana.

Teresa Ribera i Icart     Cançons d'Amor i d'Esperança I, Així com Penèlope; 2006


6 comentaris:

  1. perdres amb l'amor, dins l'amor... !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En l'absència i en l'enyor el somni es fa gran.

      Elimina
  2. És preciós aquest poema... M'agrada aquest no esn trobaran, tan contundent que queda al mig del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els amants somnien fer-se fonedissos als ulls dels altres perquè, penso, generalment passa al revés, el món es fa fonedís i només existeixen ells.

      Elimina
  3. Que boniques aquestes nits tendres de cels estrellats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les nits estelades perquè com diu un petit príncep " aquelles llumetes fan somiar els desvagats" (els desvagats devem ser els poetes).

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons