diumenge, 5 d’octubre del 2014

Un embruix permanent

Encara quan tinc fred encenc fogueres
-vora mar per si em cal ruixar el foc-
i els horitzons m'atrauen amb els seus cants
d'amor i d'esperança -talment l'embruix
constant i permanent d'un violoncel-
com les fulles perennes que mai no cauen
o com arbres que en perden a la tardor
i carreguen les branques de primavera,
no sé si són sirenes o són concerts
que em volten la cintura com un cinyell
perfumat de canyella, ametlla i clau
no sé si es corresponen amb l'aparença
fugaç de la bellesa o si són veus
d'un mantell que m'envolta melangiós.
L'hivern ronda els badalls de les finestres
pregonant llur salmòdia, sorda i tenaç
ignorant de la llenya i de l'enyor
però si avui tinc fred encenc fogueres
a la vora del mar, regant el foc.




(tot seguint Galionar)

5 comentaris:

  1. Que no es trenqui el fil, tant delicat que ens manté embruixats. Prop del foc.

    ResponElimina
  2. I quina millor música que la suite 2 de Bach per escoltar mentre les fogueres et guarden del fred i l'hivern comença a fer sonar les notes d'un preludi als badalls de les finestres... Un poema encisador, Novesflors!

    ResponElimina
  3. M'agraden molt les teves fogueres a la vora de la mar, regant el foc.

    Me les enduc...

    ResponElimina
  4. tots tenim un hivern, per tornar a retrobar una nova primavera !!

    ResponElimina
  5. Les fulles dels arbres que a la tardor s'arrapen a les branques, amb el vent, sonen com violins de l'orquestra de l'univers...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons