dimecres, 1 d’octubre de 2014

TRENCADÍS DE VERSOS



Avui he dormit malament,
somiant que escrivia versos estranyíssims.
Potser, sense saber-ho, recordava tot allò
que cal oblidar en la nit, simplement per sobreviure...
Avui he imaginat rius de paraules
que brollaven insurgents dels llavis erts
i que deien tot allò que mai t’he dit
després que rubriquessis, en els nostres sentiments,
els crèdits del The End...
O potser no, potser havia retornat a indrets perduts,
quan encara era feliç, i no ho sabia
que vivia de les engrunes del teu temps,
i les llàgrimes, furtives, no em traïen cada nit
com qui fa el dol, plorant el desencís sota els llençols...
Avui he somiat en mots trencats, com bocins d’un mirall,
i en fragments dels nostres dies que, grotescament,
ballaven una dansa esbojarrada, reflectint-s’hi,
amb imatges monstruoses, irreals.
No podia destriar-ne qui era jo, ni qui eres tu,
o si era realitat allò que vam compartir algun dia...            
Quan per fi m’he despertat, ho he vist molt clar:
el subconscient, tenaç, s’entesta tothora a recordar-me
que el nostre temps i l’amor ja han caducat... 

Montse Galionar



9 comentaris:

  1. Et segueixo, Montse. Enhorabona per aquesta estrena...

    ResponElimina
  2. un preciós inici per encetar la roda.
    i que no pari !!

    ResponElimina
  3. Crec que res no hi ha tan tenaç o tan tossut en nosaltres com el subconscient. Sovint ens ajuda molt, però en ocasions ens dóna molt la tabarra, sobretot si creu que no li fem cas.

    Un començament preciós i profund, Montse. Un aplaudiment i una abraçada... Una cosa després decl'altra ;) he? Que no prenguem mal... :D

    ResponElimina
  4. Amor trencadís, camins relliscosos. Quanta fragilitat hi ha en la vida!

    ResponElimina
  5. Però t'has aixecat del somni... Tot era veritat... L'horitzó s'obria de nou sabent que el teu passat et mortifica,,, però el sol il·lumina nous temps que s'han de viure... trenca nous versos... sempre en el pou del records hi ha llim que sens recorda... Voldríem que fossin venturosos i que les galtes somriguessin. Anton.// Bona empenta dones al arrancar ... Que tinguem goig en tota companyia.

    ResponElimina
  6. Espectacular la profunditat i l'emoció del que has escrit. Preciós

    ResponElimina
  7. Despertar "per fi" d'un malson alleugereix, alivia i fa minvar el desassossec. Si el despertar ve acompanyat d’un “veure-ho tot clar”, l’alegria esdevé plenitud; tot i que la caducitat d’allò que un dia pensàrem que seria etern siga el missatge revelat per l’albada; tot i que, del temps dedicat a construir allò que pensàrem seria el nostre regne, sols queden les runes d’un regne perdut.
    Despertar i descobrir... Acabar descobrint la realitat és sempre un dels passos que més camí ens permeten avançar.
    Potent i preciós poema, Montse. Enhorabona.

    ResponElimina
  8. A mi més aviat em sembla, un trencadís de sentiments...També té el seu encant!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons