divendres, 10 d’octubre de 2014

Shhhhhh...!


Shhhh, no diguis res,
juguem a estimar-nos
sols aquesta nit;
que torna a ser octubre,
i la lluna ha sortit;
esfullem la rosa
amb la punta dels dits.
Somniem tu i jo alhora,
somniem que ens tenim.

Shhhh, no diguis res,
lliscarà el pijama
de color blau nit;
trencarem cuirasses,
s’encendrà el desig;
que res no enfosqueixi
els somnis d’ahir...

Shhhh, no diguis res,
que jo faré veure
que no sóc aquí... 

Montse Galionar

(Tot seguint un Fanalet que no s'enfosqueix) 

11 comentaris:

  1. Que dolç i que maco!!! que res no enfosqueixi els somnis, Montse!!!

    ResponElimina
  2. Ssss...escoltem el cant, no diguem res.
    Preciós!

    ResponElimina
  3. Shhhh, no diguem res ... com si no hi fóssim.

    Bona nit Montse :)

    ResponElimina
  4. Callem, silenci, quietud... les fulles es mouen a l'impuls del bes... les finestres obren ulls embadalits... les estrelles baixen a aprendre... reflectiran en altres cors el desig...
    Anton.

    ResponElimina
  5. enveja ... bona i santa enveja ...
    el cor emmudeix davant d'aquest poema

    ResponElimina
  6. Hi ha moments a la vida que el silenci és tot un tresor...

    ResponElimina
  7. Sí, preciós. Estàs feta una poeta de primera.

    ResponElimina
  8. Val més que restem en silenci, shhh, no trenquem aquest moment.

    ResponElimina
  9. Shhhh...
    Llegir-te requereix el tresor del silenci.
    Gràcies!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons