dilluns, 20 d’octubre del 2014

seguint a Imma.- futur que mai se sap
..................
- Em sembla que estic perdent...- remugava
i l’aigua se li escorria entre les mans a descloure dits
i queia en degotall avall mullant el seu riu de carn.
Els peus la rebien i es rentarien amb ella...
Ella continuaria avall sense saber el seu destí.
També els peus nets buscarien
l’ impol·lut futur que mai se sap,
 que es desconeix per moltes previsions assegurades.
Les relliscades i cops de cul  quan es presenten ?
S’anunciaria un benestar en el camí ?
Ganes immenses de fer el cim l’esperonaven.
Voluntat i treball immersos en un fi, el seu futur.

ANTON.-T.E. -20-10-14 

7 comentaris:

  1. El futur sempre és una incògnita, però ningú ens pot prohibir somniar...

    ResponElimina
  2. Els peus, nets o no tan nets són per caminar.

    ResponElimina
  3. Gràcies per dur aquesta aquarel·la fins aquí, Anton!!! Moltísismes gràcies!!!

    Les ganes de fer el cim, sovint ho són tot, poden sortir molts entrebancs i relliscar i caure de cul, seguirem si en tenim ganes..

    Una abraçada, Anton!!!

    ResponElimina
  4. Amb els peus a terra no hi ha dubte que podrà arribar on es proposi.

    ResponElimina
  5. Voluntat i treball, sque mai no ens faltin per emprendre el camí dels nostres objectius!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons